Tortosa

Tortosa és una de les ciutats més antigues i històricament rellevants del sud de Catalunya, amb més de dos mil anys d’història ininterrompuda. Ja en època preromana es creu que al seu terme hi havia la ciutat ibèrica d’Ibera, capital del poble dels ilercavons, probablement situada al turó on avui s’alça el castell de la Suda. Aquesta situació estratègica, dominant el tram final de l’Ebre i prop de la Mediterrània, marcarà per sempre el seu caràcter de port fluvial i mercat entre l’interior peninsular i el món mediterrani.

Amb l’arribada dels romans, la ciutat fou emmurallada i rebatejada com a Dertosa. Es consolidà com a nucli urbà important, port i centre redistribuïdor de productes, fent de frontissa entre la vall de l’Ebre i la costa. Aquesta condició de ciutat oberta al riu i al mar continuarà sota dominacions posteriors. Al segle VIII, la conquesta musulmana la integrà en al-Àndalus amb el nom de Turtuixa. La llarga presència islàmica deixà una petjada urbanística, econòmica i cultural profunda: al segle X l’any 945, per ordre d’Abd-ar-Rahman III, s’hi construí una drassana tocant l’Ebre, emmurallada i amb disset torres, mostra del paper naval i comercial del port. Al segle XI la ciutat esdevingué regne de taifa, un dels centres més importants de la zona; d’aquesta època daten infraestructures com els banys àrabs del barri de Sant Jaume, redescoberts l’any 2005.

La grandesa d’aquesta taifa s’acabà el 1148, quan Ramon Berenguer IV conquerí Tortosa i la integrà a la Corona d’Aragó. A partir d’aleshores, la ciutat, cristianitzada i dotada de nova organització feudal i eclesiàstica, aprofita la seva posició estratègica: els tres ports de Tortosa arriben a controlar bona part del comerç del blat i la sal a la Mediterrània occidental. Es converteix en cruïlla dels territoris de la Corona catalano-aragonesa i una de les grans ciutats on sovint se celebren Corts. El Renaixement representa una nova etapa de creixement econòmic i projecció urbana que contrasta amb la decadència general de Catalunya després de la guerra civil del segle XV. En aquest temps es reforcen sistemes de defensa com els trast(s) de Tortosa i, més endavant, la coronela, milícia gremial urbana.

L’expulsió dels jueus (1492) i, en menor mesura, la dels moriscos (segle XVII), afectaren greument la vida econòmica tortosina, que perd grups socials clau per al comerç, l’artesania i les finances. Durant la Guerra dels Segadors (1640–1652) la ciutat inicialment cau en mans castellanes però és recuperada pels francesos; el conflicte s’inscriu en el context de la gran crisi política i cultural de Catalunya. El cas de l’escut de Tortosa simbolitza també la lluita per la memòria: l’escut original, una torre en plata, fou modificat per Felip IV amb corones, palmes i el títol de “Fidelísima et exemplaris cívitas Dertusae” per premiar la versió que volia imposar la monarquia. Intel·lectuals com Francesc Mestre i Noé defensaren fins ben entrat el segle XX la recuperació del veritable escut, que l’Ajuntament acabà oficialitzant el 1934.

A la Guerra de Successió, Tortosa donà primer suport a Carles III: el 1705 Josep de Nebot prengué la ciutat per als austriacistes. Però el 1708, després de la derrota d’Almansa i la caiguda de Lleida, un gran exèrcit borbònic comandat pel duc d’Orleans assetjà la ciutat. Després de fortes ofensives al sector de Remolins, Tortosa capitulà el 10 de juliol i jurà obediència a Felip V; molts defensors foren represaliats.

El segle XIX s’obre amb la guerra del Francès: Tortosa és ocupada el 1811 pels napoleònics i no es veu alliberada fins al 1814, fet que fins i tot queda inscrit a l’Arc de Triomf de París. Malgrat la pèrdua d’unitat territorial (1833, amb el trasllat de la capitalitat provincial a Tarragona) i el pes de les guerres carlines, la ciutat manté un cert dinamisme cultural. Ja al segle XX, el ressorgiment iniciat a les primeres dècades queda brutalment estroncat per la Guerra Civil (1936–1939): Tortosa, al centre de l’escenari de la Batalla de l’Ebre, pateix bombardejos devastadors i queda pràcticament arrasada. La posterior reconstrucció serà lenta i difícil.

Avui, amb 219,6 km², tot i la segregació dels pobles del delta, Tortosa continua sent un municipi extens, Seu Episcopal i capital del Baix Ebre, primera gran ciutat monumental del sud del Principat. Es desplega a ambdós marges de l’Ebre i combina un sector primari encara rellevant amb la funció de centre comercial i de serveis supracomarcal, fidel al seu paper històric de port, mercat i cruïlla entre la Mediterrània i l’interior de la Península.