Torrent

Té uns orígens molt antics: al terme municipal s’hi localitza el dolmen del Puig Roig, també conegut com a Cementiri dels Moros, un sepulcre megalític d’època neolítica que testimonia els primers assentaments humans a la zona.

A l’edat mitjana, Torrent ja apareix documentat: una butlla papal de l’any 1017 esmenta possessions al seu terme i al de Torrentí. Més endavant, el lloc va quedar lligat a la història feudal del territori: al segle XIV s’hi documenta el domini senyorial i la vinculació al castell de Torrent, amb canvis de jurisdicció que el van situar sota el control dels Cruïlles i Peratallada. Al segle XVIII, aquest passat senyorial es consolida simbòlicament quan, el 1770, el senyor de Torrent rep el títol de marquès del castell de Torrent.

Ja en temps moderns, les fonts locals recorden episodis com l’impacte de la pesta a mitjans del segle XVII. El patrimoni actual del municipi conserva elements destacats d’aquesta trajectòria: restes del recinte del castell, l’església parroquial de Sant Vicenç (reconstruïda al segle XVIII) i l’ermita de Sant Llop, a més del conjunt de masies i veïnats que configuren el paisatge de transició entre les Gavarres i la plana empordanesa.