Balenyà

El nom prové d’una gran propietat o vila rural, anomenada Balegnano, d’on ha derivat la forma catalana Balenyà.

Balenyà és un municipi amb una particularitat que marca tota la seva evolució: té dos nuclis diferenciats, el Balenyà històric (a l’entorn del Santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda) i els Hostalets de Balenyà, que avui és la capital municipal i concentra la major part de la població. Aquesta dualitat no és casual, sinó el resultat de dues lògiques de poblament diferents: la tradicional, vinculada a parròquia i masies, i la més moderna, lligada al trànsit i als camins.

El topònim Balenyà és molt antic: la primera referència coneguda és de l’any 955, quan apareix com Balagnano (i en l’edat mitjana també com Baleniano), fet que apunta a l’origen en una gran propietat o vila rural (una “villa” en sentit altmedieval) d’on derivaria la forma actual. L’Ajuntament remarca aquest caràcter mil·lenari del nom i el vincula a l’existència d’un primer nucli estable a l’àrea del santuari.

D’altra banda, hi ha evidències de poblament anterior: a la zona s’hi han documentat dòlmens que indiquen ocupació humana en època neolítica, com el de la Caixa del Moro i el de la Griueta, a més d’altres troballes associades a restes òssies i ceràmica. Tot plegat situa el terme en un paisatge habitat des de fa mil·lennis, encara que la configuració municipal i parroquial sigui, evidentment, posterior.

El nucli dels Hostalets de Balenyà neix molt més tard i s’explica per la mobilitat. Segons la informació municipal i la Viquipèdia, a mitjan segle XVI s’hi construeixen hostals per atendre traginers i viatgers en un punt estratègic: al capdamunt d’una pujada dura abans d’entrar a la Plana de Vic i en una zona de bifurcació de camins (relacionats amb el camí ral i el camí cap a la Cerdanya). La primera notícia d’un hostal o casa als Hostalets és de 1551 (a la web municipal) i la primera citació del nucli com a tal se situa entorn de 1553 (a la Viquipèdia). A partir d’aquí, el petit assentament creix amb noves cases i oficis indispensables en un lloc de pas: hostalers, ferrers (com la nissaga Vilar) i fusters (com els Verdaguer), imprescindibles per mantenir carruatges i eines en una via molt transitada.

Mentrestant, el Balenyà “antic” queda articulat per la sagrera i el món de les masies. La web municipal explica la sagrera com l’espai sagrat al voltant de l’església, amb funcions de protecció i immunitat, i subratlla que durant segles les masies van ser les grans protagonistes del terme, generant ramificacions i nous masos a partir dels fills cabalers. Encara avui, els masos (alguns de caire senyorial i d’altres molt antics) formen una part essencial del paisatge i del patrimoni.

Un moment simbòlic en la consolidació del nucli dels Hostalets és la construcció de la capella de Sant Josep ( 1879 ). Amb el temps, aquesta capella acabarà esdevenint parròquia; la web municipal destaca especialment el 1948, quan es va celebrar el trasllat del centre parroquial de Sant Fruitós des de la vella parròquia (avui, el Santuari de l’Ajuda) a l’església de Sant Josep, que passà a ser coneguda com a parròquia de Sant Fruitós de Balenyà. Aquest canvi ajuda a entendre per què, tot i que la vida quotidiana i el creixement modern s’hagin concentrat als Hostalets, el nom històric Balenyà s’ha mantingut per referir-se al conjunt del municipi.

Finalment, com a detall d’història recent, la Viquipèdia recorda que el municipi va ser anomenat oficialment els Hostalets de Balenyà fins al 1991, una dada que reflecteix el pes demogràfic i central dels Hostalets, però també la voluntat de preservar el topònim tradicional.