Anglès

Hi ha autors que afirmen que el nom prové del llatí eclesiis, concretament de la forma ablatiu plural locatiu que vol dir "en les esglésies"; en canvi, d'altres sostenen que es refereix a "un lloc situat en un racó". Cal advertir que aquest topònim no té relació etimològica amb el gentilici "anglès" referit a Anglaterra, tot i la coincidència gràfica.

Anglès és una vila i municipi de la comarca de la Selva, situat al vessant nord-est, en el límit amb el Gironès. El terme municipal ocupa una extensió de 16,31 km² i la vila s'aixeca al mig d'una extensa vall que dista 17 km de Girona, 12 de Santa Coloma de Farners, 100 de Barcelona i 40 de la Costa Brava. La vila vella s'enlaira sobre un petit turó situat al mig d'una plana fèrtil, al costat sud de la desembocadura de la riera d'Osor al riu Ter, cabals d'aigua que marquen la frontera amb la Cellera de Ter i amb Sant Julià del Llor i Bonmatí. El massís de les Guilleries tanca la vall per l'oest, i el municipi comprèn també els veïnats del Pla d'Amunt, el Pla d'Avall i les Masies de Sant Amanç.

La documentació més antiga d'Anglès remet a una sentència del jutge de Girona de l'any 898 a favor del monestir d'Amer, que esmenta els cognoms de catorze famílies que habitaven la vall. L'any 1019 apareix esmentada per primer cop l'església de Sant Amanç, amb el nom llatí Sancti Amancii Anglensis, i el 1116 Berenguer d'Anglès és documentat com a primer feudatari del vescomte de Girona, Guerau Ponç. Per primer cop, en un document del 1200 signat per Guerau I de Cabrera, s'esmenten conjuntament el castell i la capella de la fortalesa, l'actual església parroquial de Sant Miquel.

El castell d'Anglès, declarat bé cultural d'interès nacional, fou bastit damunt del tram més enlairat del clos emmurallat, des d'on es dominava la vall d'Anglès i la banda de la Cellera, Sant Julià del Llor i Bonmatí. El pati central tenia configuració quadrangular, amb estances destinades a l'habitació als costats, un ample passadís protegit per un mur emmerletat amb espitlleres al tram superior, i una torre de l'homenatge a la façana principal. L'any 1242 Ramon de Cabrera, segon fill de Guerau V de Cabrera, va rebre el castell en testament, juntament amb el de Brunyola, mentre el vescomtat de Cabrera passava al seu germà Guerau VI. El 23 d'agost de 1321 es va concedir a Bernat de Cabrera el permís per celebrar fira anual, i l'any 1359 Anglès comptava 128 focs o famílies dins el districte del castell. La notaria del castell d'Anglès existeix documentada almenys des de l'any 1262 i es va mantenir activa fins al 1878.

A finals del segle XV ja no hi havia espai per edificar dins les muralles, encara que el clos s'anava allargant a mesura que es construïa. Dos fets van afavorir l'eixamplament del recinte emmurallat: els terratrèmols dels anys 1427-28-29, que van destruir part del castell i les muralles, i l'enderrocament de la torre de l'homenatge i d'algun mur que el 1485 va ordenar el cap remença Joan Sala després de conquerir la vila. A finals del segle XVI van començar a prendre forma els nous carrers fora muralla. Al segle XVI ja estaven formats perfectament el carrer d'Avall, el Major i el barri del castell; i fora muralla hi quedaven la capella del castell o de Sant Miquel, construïda damunt d'un baluard, i el barri de Santa Magdalena.

Pel que fa al patrimoni industrial, a principis del segle XX l'economia del poble es nodria de l'agricultura, però amb l'arribada de la fàbrica Burés, l'activitat industrial principal va fer el salt del sector agrari al tèxtil. Avui l'edifici de la fàbrica és un centre cultural amb un museu on es pot visitar la màquina de vapor de la Burés, l'única d'Europa que es conserva encara al seu lloc d'origen. El nucli antic d'Anglès, declarat bé cultural d'interès nacional, conserva un dels barris gòtics més antics i ben preservats de Catalunya, amb edificis com l'arcada de Can Verdaguer, amb finestrals romànics, l'edifici noucentista de Can Cendra restaurat per Rafael Masó, i Can Camps, amb finestrals gòtics.