Castellet i la Gornal

El nom Castellet és el diminutiu del llatí castrum o castellum ("castell", "fortalesa"), i fa referència directa al petit castell que donà origen al nucli. Quant al topònim Gornal, els etimòlegs n'han proposat diverses procedències: alguns el deriven de l'antropònim germànic Gornald, que hauria donat nom originàriament a un domini o propietat; d'altres el relacionen amb el verb escornar ("eliminar les banyes o els corns"), en al·lusió potser al relleu o a les formes del territori; i una tercera hipòtesi el connecta amb cornàs, en el sentit de "balma o cova natural". Les formes medievals documentades —Guarnal, Esguornal, Desgornal— apunten cap a una arrel en guarn- o corn- de difícil fixació definitiva.

Castellet i la Gornal és el municipi més al sud de la comarca de l'Alt Penedès, amb una extensió de 46,8 km² que el fa limítrof amb les comarques del Garraf i el Baix Penedès. La seva població es reparteix entre set nuclis històrics —Castellet, la Gornal, Clariana, les Masuques, Sant Marçal, Torrelletes i les Casetes de la Gornal—, diverses urbanitzacions i un gran nombre de masies i petits disseminats escampats pel territori, configuració que li atorga un caràcter marcadament rural que contrasta amb els municipis veïns. La capital municipal és la Gornal. Al bell mig del terme s'hi troba l'embassament del Foix, construït entre 1903 i 1928 i ampliat el 1936, amb una capacitat de 6 hm³; des de l'aprovació del Pla Especial del Parc del Foix l'any 1993 es protegeixen 19 km² d'aquest territori, gestionats pel Consorci del Parc del Foix, que ha vist com s'hi desenvolupa una vegetació típica d'aiguamoll i ribera i una fauna cada cop més variada.

La presència humana al turó on s'aixeca el Castell de Castellet es remunta a l'època ibèrica, fa uns 2.500 anys, i l'indret sempre ha estat lligat a la vigilància de les principals vies de comunicació: el riu Foix i la Via Hercúlia —després Via Augusta i avui AP-7. La primera referència documental coneguda del castell data de l'any 977, quan el comte Borrell II —que ja el tenia pels seus pares— el va vendre a Unifred Amat, amb la condició que el comprador edifiqués murs i refés les torres. El castell confrontava aleshores amb Castellví de la Marca, Olèrdola, Cubelles, Calders, Santa Oliva i Banyeres, i servia per controlar el sector oriental de la plana del Baix Penedès, dominant amb la mirada des de la serra del Montmell fins a Montserrat.

Al llarg del segle XI el castell és documentat repetidament. El fill d'Unifred Amat signava com a Otger de Castellet en un document del 1024, i el 1076 Rotland Bernat va vendre al comte Ramon Berenguer I la meitat del castell per 8.000 mancusos, amb tots els edificis i la meitat de les ofertes, els delmes i els drets annexos. La vila de l'Arboç, que en formava part, en fou segregada el 1174. Entre els segles XII i XIV, la família Castellet va posseir el castell en rerefeu i va tenir, de fet, el domini efectiu del terme, ocupant càrrecs en l'administració reial i intervenint de forma destacada en la conquesta de la Catalunya Nova. Paral·lelament, el monestir de Sant Cugat del Vallès hi mantenia importants dominis, com documenta el compromís signat el 1132 per Jordà de Santmartí de no damnificar els honors del cenobi dins els límits del castell. El 1219 el rei Jaume I confirmà els drets sobre el terme com a feu de la corona. Durant el segle XV el castell passà a mans de la corona catalanoaragonesa, i a partir del segle XVI va iniciar un llarg període de decadència fins a arribar a la ruïna. Al segle XX va ser objecte d'una restauració profunda, primer per l'arxiver Josep de Peray i March entre 1928 i 1929, i posteriorment per la Fundació Abertis, que n'ha fet la seva seu i hi ha incorporat un museu i sales de reunions. Avui és declarat bé cultural d'interès nacional.

Quant a la Gornal, el lloc de Guarnallo és esmentat ja el 1189, i la parròquia, en els censos del segle XIV, apareix documentada sota les formes Guarnal, Esguornal i Desgornal. L'evolució demogràfica del terme municipal va ser de creixement constant durant els segles XVIII i XIX —de 360 habitants el 1718 es va passar a 1.843 el 1900—, seguida d'una tendència regressiva al llarg del segle XX fins als anys vuitanta, quan la població s'estabilitzà i fins i tot repuntà: 1.107 habitants el 1991, 1.798 el 2005. Aquesta evolució no ha estat homogènia: mentre els nuclis propers a la carretera nacional —les Casetes, la Gornal, les Masuques— han mantingut o guanyat habitants, els pobles més muntanyencs com Castellet i Torrelletes han experimentat una regressió clara. L'economia del terme ha estat histò­ricament agrícola, centrada en el conreu de la vinya, que ocupa avui una quarta part de la superfície total.