Cardedeu

L'origen del nom de Cardedeu ha generat debat entre els estudiosos i s'han plantejat diverses hipòtesis. La interpretació més acceptada és la de Francesc de Borja Moll, qui proposa que el topònim prové de Car (quer) de Deu, que significaria "penya de font". Una altra possibilitat, avui descartada, és la proposada per Balari i Jovany, que el derivava de quercitulum, és a dir, "petit alzinar". La confusió sobre l'origen ha perdurat fins i tot en l'escut municipal, que representa tres cards daurats, generant equívocs sobre el veritable origen del nom de la població. Alguns autors combinen ambdues tradicions i proposen que podria derivar d'un diminutiu llatí d'abundància -etum de quercus ("alzina"), és a dir quercitulum, o bé d'arrel preromana kar-, ker- ("pedra, roca") més la paraula catalana deu ("font, manantial").

Cardedeu és un municipi del Vallès Oriental situat a la depressió prelitoral catalana, entre la serralada Litoral i el massís del Montseny. Aquesta posició geogràfica el converteix en un connector natural del país amb el continent, motiu pel qual ja hi trobem restes humanes des d'antic, com el cromlec de Pins Rosers. Els romans van aprofitar aquesta via natural per construir-hi el principal eix de comunicacions, la Via Augusta, i la zona del Vallès va destacar des de ben aviat per la seva importància com a exportadora de vi a l'Imperi. Diversos assentaments que han perdurat fins a l'actualitat tenen el seu origen en vil·les romanes d'aquella època.

La primera notícia històrica del nom de Cardedeu ens remet al segle X, concretament a l'any 941, quan apareix la forma llatina "Carotitulo". Haurem d'esperar un segle més per trobar la primera referència a Santa Maria de Cardedeu: la parròquia és documentada el 1012 i pertanyia al terme del castell de Vilamajor dels comtes de Barcelona, els quals van consolidar els seus dominis a la zona durant el segle XII, passant llargues estades al castell de Sant Pere de Vilamajor, on va néixer el rei Alfons I. D'aquell període ja es coneixen les primeres referències de la sagrera, amb diverses cases, artesans i fins a quatre molins a la riera.

El petit nucli urbà de la vila es va consolidar a partir de 1272, quan Jaume I va atorgar-li la carta de poblament amb els privilegis de construir muralles, de celebrar mercat setmanal i una fira anual durant la festivitat de la Santa Creu, al setembre. A més, va obligar el pas del camí reial per dins el municipi en lloc del tradicional pas per la Strata Francisca, l'antiga Via Augusta. El 1328 la batllia de Vilamajor va ser cedida a Berenguer de Sentmenat, però les protestes dels vilatans van fer-la retornar al patrimoni reial. Malgrat aquest antecedent, el 1381 l'Infant Joan va vendre les propietats i privilegis de la batllia a Berenguer IV de Cabrera a canvi de 6.000 florins d'or d'Aragó per sanejar els comptes de la corona, i el 1384 el terme de Vilamajor i les seves parròquies —Cardedeu, el Fou, Sant Antoni, Sant Pere i Santa Susanna— van esdevenir carrer de Barcelona en virtut d'un pacte amb la ciutat comtal, garantint d'aquesta manera la permanència sota jurisdicció reial. En aquell moment, uns 60 caps de família de la parròquia van segellar el pacte al Consell de Cent, cosa que representa una població d'uns 250 habitants aproximadament.

Avui, Cardedeu és capital de la comarca del Vallès Oriental i compta amb prop de 19.000 habitants. El terme municipal és travessat per la riera de Vallforners, afluent del riu Mogent, i el punt més elevat, a 310 m sobre el nivell del mar, es troba prop de l'ermita de Sant Hilari, al nord-oest del terme.