Baixàs

Tal com estableix Joan Coromines en el seu Onomasticon Cataloniae, Baixàs és un dels topònims derivats d'un nom propi romà, Bassius o Bassus, convertit en adjectiu en -anum, *Basssianos (si bé en aquest cas en plural: -anos), indicador d'un mas fruit de la colonització romana. A més, en el cas de Baixàs es manifesta la caiguda de la -n- final (el resultat de l'evolució seria Baixans), com és característic en mots com aquest en rossellonès. Apareix escrit Bexas en un document del 988, però hi ha Bexans en un altre del 988, i Bexans (dos exemples) i Baixans el 1146, Bessans el 1151, Bexans el 1154, i Baixas eel 1313 (OnomCat II: 313a, i Repertori toponímic de Pere Ponsich, 1980, 27), que suggereix que Bexas del 988 deu ser degut a l'oblit del pal de la nasal per part de l'escriba.